El Delta de l'Ebre

El delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i un marc de natura únic, singular i incomparable. És producte dels processos d’erosió, transport i sedimentació del riu Ebre, que han predominat sobre els d’erosió marina. Aquest fet determina que el paisatge deltaic, d’una horitzontalitat sublim, sigui inconfusible.

Una part considerable del Delta és parc natural. La importància biològica contrasta amb la molt considerable humanització de la seua superfície i amb la seua extraordinària producció agrícola. El Delta, tot i semblar una paradoxa, també és producte de l’equilibri fructífer mantingut entre l’activitat humana i l’espai natural. Podem afirmar que conviuen harmònicament els valors naturals amb l’explotació humana.

Certament, és un mosaic espectacular que canvia de fesomia segons l’estació de l’any en què ens trobem. Els colors del Delta variaran a mercè que els arrossars mudin cromàticament. Els camps d’arròs, les llacunes i basses envoltades de jonqueres i canyissars, les zones de sòls salins, les platges quasi verges i dunes litorals d’arena fina o la línia serpentejant del bosc de ribera contribueixen que la bellesa de tot plegat sigui irrepetible.

Tota aquesta varietat d’ambients, aquesta manifesta heterogeneïtat d’ambients fronterers, provoca una altíssima diversitat biològica, botànica i, sobretot, d’aus. El règim hídric, les característiques del sòl i la variable salinitat creen un ventall d’espècies vegetals perfectament adaptades al medi on es troben. La fauna, eminentment lligada a medis aquàtics, és producte de l’elevada diversitat i productivitat dels ecosistemes existents.

El delta de l’Ebre és una destinació extraordinària per contemplar la natura i per fer-hi esport, observar aus, passejar a peu o amb bicicleta o gaudir d’una gastronomia extraordinària de productes locals.