L'empremta jueva

El primer testimoni de la presència dels jueus a Tortosa és al segle VI, en una inscripció funerària trilingüe que es pot veure exposada a la Catedral. Però sembla que, ja en època romana, a Tortosa hi van viure jueus.

El comte Ramon Berenguer IV els va cedir el 1149 les antigues drassanes d’època islàmica, situades a l’extrem nord-oest de la ciutat, perquè establissin allí el seu barri. Aquest call vell, situat entre els actuals carrer Major de Remolins i l’avinguda de Felip Pedrell, el carrer de Jaume Tió i el barranc del Cèlio, va experimentar (cap al segle XIII) una ampliació cap a la muntanya, i així es va crear el call nou, que es conserva millor actualment. El call de Tortosa va conviure estretament amb la moreria o barri dels sarraïns. Després, amb els atacs als jueus de finals del segle XIV i les conversions massives, l’aljama va quedar molt disminuïda.

Els elements més destacats de la presència jueva a Tortosa són dues làpides funeràries situades a l’exposició de la catedral i a la torre del Rastre. Els documents confirmen, però, l’existència d’una sinagoga, d’un fossar, d’una carnisseria i d’un forn.

El call que avui es pot visitar conserva el traçat urbà i la trama dels sinuosos carrers i alguns topònims, com una plaça dedicada també a Menahem Ben Saruq, autor d’una gramàtica hebraica basada en la llengua àrab.