Descripció
El barri de Santa Clara s’ubica al vessant nord del turó del Sitjar, entre aquest i el carrer de Montcada (eix fonamental a l’època medieval). Els seus carrerons estrets i tortuosos constitueixen una adaptació perfecta a la topografia urbana del vessant i hi confereixen un tipisme especial.
El monestir de Santa Clara, recolzat al mateix pendent i limitat a llevant per la muralla del segle XIV, té el seu origen en el temple de Sant Miquel, de l’orde del Temple, del qual es conserven les arcades apuntades, espai que després es destinaria a dormitori, que es poden contemplar des de qualsevol elevació urbana. A l’inici del segle XIII fou cedit a les monges, essent un dels més antics de l’orde. Constitueix un esplèndid exemple d’arquitectura gòtica religiosa. Destaca sobretot el claustre, datat de finals del segle XIII, prototipus de gòtic provençal. De la primera construcció claustral, se’n conserven les ales nord i oest, formades per arcs trilobulats sostinguts per columnes adossades amb base bifòlia, trets únics del gòtic català.
Durant la Guerra Civil de 1936-1939 va patir una considerable destrucció.
