Descripció
Els Ports de Tortosa–Beseit, uns 800 Km2 de fascinació natural, enllacen el sistema Ibèric amb la serralada Prelitoral Catalana i abasten les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Matarranya, el Montsià i la Terra Alta.
Caro de 1447 m n'és el cim més elevat. El parc natural dels Ports, el més gran de Catalunya després del Cadí-Moixeró, comprèn 35.051 ha i abraça als vuit municipis de la part catalana, tots certificats amb el segell "Natura i muntanya en família". Fou creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 12 de juny del 2001.
La vegetació és molt variada i hi conviuen espècies nòrdiques i africanes amb les mediterrànies. La flora mostra gran quantitat d'endemismes. Hi ha més de 1.300 espècies de plantes superiors diferents i un bon nombre de formes que només es troben aquí. La reserva natural parcial de les Fagedes del Port, amb 867 hectàrees, protegeix de manera especial les zones de faigs, que es troben entre les més meridionals d’Europa. Entre les rareses excel·leix la carnívora Pinguicola Dertosensis.
La cabra hispànica o salvatge n'és l’animal més representatiu (uns 6.000 exemplars) i els Ports de Tortosa-Beseit, la Reserva de Caça més important a l’Estat. Hi ha també muflons, senglars, gats fers, cabirols, llúdrigues, esquirols... Pel que fa a les aus, en destaquen diverses espècies d’àligues però també el duc, l’astor, els falcons, els voltors, la merla blava i la d’aigua, etc. Als rius habiten unes quinze espècies ictiològiques i dintre el massís estant representats més del 50% dels rèptils i amfibis presents a Catalunya.
Els Ports són ideals per a la pràctica de l’excursionisme (GR-7, GR-8, GR-171), l’espeleologia, les vies ferrades i l’escalada. L’accidentada geografia i l’extensió fa que les rutes quedin distribuïdes per les cinc comarques. Al Baix Ebre cal veure: el Caragol, amb el monument a la Capra Hispànica, el Regatxol i la Mola de Catí, de Tortosa; Caro, cova Avellanes i l'Ecomuseu del Port, de Roquetes; el Toscà, d’Alfara de Carles, i Sant Roc, de Paüls.
Ja a la Terra Alta, passat Aldover i Xerta, la Fontcalda, al terme de Gandesa, per Prat de Comte; la Franqueta i l'Ecomuseu d’Horta de Sant Joan i els Estrets d’Arnes. La ruta per la comarca del Matarranya continua cap el Parrissal de Beseit i el pantà de Pena que aquesta darrera població comparteix amb Vall-de-roures. Finalitzem a les roques del Mas Mut de Pena-roja de Tastavins.
La part meridional ofereix belles panoràmiques des del Mas de Barberans, amb el Museu de la Pauma. A la Sénia, coneguda pel seu ecomuseu i el camp d'aviació, excel·leix el barranc de la Fou i el del Retaule. Direcció a la Tinença, la ruta es complementa amb les fonts de Sant Pere, la cova dels Rosegadors, el pantà d’Ulldecona, la Pobla de Benifassà amb el convent homònim.
