Descripció
L’efervescència, transformació i pujança que tingué la Tortosa a cavall del segles XIX i XX no només afectà l’arquitectura pública i privada, sinó que també s’escampà a l’arquitectura religiosa. Un exemple notori és l’església de la Reparació, obra de Joan Abril i Guanyabens, del 1903, construïda sota el patrocini de la Germandat d’Operaris Diocesans i el seu fundador, el beat Josep Domingo i Sol.
Situada entre el carrer de la Mercè i el del Vall, a tocar de la nova biblioteca Marcel·lí Domingo i prop del portal del Romeu, al lloc que ocupava l’església barroca del convent de la Mercè, constitueix un exemple de simbiosi entre el modernisme i el neogòtic.
Amb una clara i manifesta voluntat d’impressionar, es barregen elements neoromànics a l’exterior amb d’altres de neobizantins a l’interior. En destaca especialment la cúpula poligonal i el vistós lucernari, que combina perfectament ceràmiques amb ferros i vitralls que la rematen; emergeix, per sobre de les teulades, com un far fent la funció de guia orientadora del barri circumdant. L’absis exterior, que mira a l’històric carrer del Vall i actual plaça dels Dolors, es resol d’una manera particular. Allà mateix té l’entrada la cripta o espai Mossèn Sol, que després de la seua restauració s’ha incorporat al catàleg de llocs per a usos i manifestacions culturals variades.
