Descripció
Història de la fortificació de Tenasses
És del primer element defensiu de la ciutat de Tortosa, al seu flanc més al nord. La fortificació de Tenasses, ubicat en una lloma als afores de Tortosa, és l'element defensiu més exterior de tot el conjunt del recinte emmurallat de la ciutat.
La construcció de la fortificació es va dur a terme en dues etapes: primer, durant la segona meitat del segle XVII, en el context de la Guerra dels Segadors i, després, a principis del segle XVIII, una vegada la ciutat és conquerida per les tropes borbòniques. Es tracta d'una estructura concebuda com a avançada defensiva del sector nord de la muralla de Remolins amb l'objectiu de consolidar Tortosa com a plaça forta.
Tenasses està format per dos recintes contigus però clarament diferenciats: el primer, més proper a la ciutat, conté dues sales, que van ser destinades a magatzem de pólvora i cisterna. El pati actua com a distribuïdor des d'on s'accedeix a les sales o permet accedir a la part superior del cos defensiu, on es distribueixen divuit canoneres. El segon espai és un recinte fortificat, de dimensions considerables, ubicat a continuació del fossat del primer tram. S'estén cap a l'altiplà nord, amb un gran nucli central anomenat plaça d'armes. El front nord concentra una fortificació abaluardada, amb dos semibaluards units per una cortina central, l'hornabec, precedida per una fossa amb un revellí i un camí cobert.
Una visió privilegiada de la Vilanova
La ubicació elevada de la fortificació de Tenasses permetia el control de la part de Remolins, amb Vilanova, o Call Jueu (juteria), situat en primer terme. La panoràmica que s'albira des d'aquí ja va ser recollida al segle XVI pel pintor flamenc Anton van den Wyngaerde en una de les dues vistes que va realitzar durant la seva estada a Tortosa: la que mostra la part de Remolins i del call, amb la muralla que arribava fins al riu i amb el castell de la Suda presidint tot el recinte emmurallat. L'altre dibuix de Wyngaerde plasma la façana fluvial de la ciutat, vista des de l'altra banda del riu, a Ferreries.
Salvaguarda per al patrimoni de la ciutat
Quan el conjunt emmurallat va deixar de tenir ús defensiu, el govern militar va deixar de donar-li utilitat. A finals del segle XX, el 1971, el recinte de la fortificació de Tenasses va sortir a subhasta pública. Un grup d?onze empresaris de Tortosa van adquirir el conjunt per 1.571.000 pessetes, amb la voluntat d?evitar que la propietat passés a mans alienes i que l?Ajuntament de Tortosa, en un futur, acabés recomprant la fortificació per incorporar-lo al seu patrimoni. Aquella acció va permetre salvaguardar un element destacat del recinte emmurallat de la ciutat. L'octubre del 2014, quaranta-tres anys després, l'Ajuntament va arribar a un acord amb els propietaris per fer possible el canvi de titularitat i la incorporació al catàleg municipal.
En els darrers anys, l'Ajuntament ha iniciat una sèrie d'actuacions per consolidar el conjunt de la fortificació de Tenasses, dins de les accions de recuperació del conjunt emmurallat de Tortosa, per potenciar-ne la conservació, reforçar-ne el caràcter històric i impulsant-lo com a element de visita turística a la ciutat. Les primeres accions van permetre descobrir l'antic camí cobert, que permetia accedir a la fortificació des de Remolins, i que es va trobar en molt bon estat de conservació.
L'Ajuntament agraeix la contribució de les famílies que van fer possible la conservació i posterior recuperació de la fortificació de Tenasses:
• família Campo Güerri
• José María Chavarría Ferreres
• José Luis Delsors Pujol
• Joan Forés Sinca
• Joaquín Frances Tafalla
• família Homedes Grego
• Francesc Xavier Martí Ferré
• Joan Josep Martí Ferré
