Descripció
En el context de la celebració de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021 i com a preàmbul, l’any 2020 es van escollir per votació ciutadana 7 dels Tresors del Patrimoni Cultural de Tortosa.
Prop de quatre mil de vots ciutadans per decidir quins eren aquells elements del patrimoni cultural de Tortosa que més els representava i reconeixien. Els 7 elements del patrimoni cultural de Tortosa amb major número de vots van ser:
El Castell de la Suda, les muralles i les fortificacions 475 vots
La Festa del Renaixement 298 vots
La Catedral de Santa Maria 277 vots
El riu Ebre i la navegació fluvial 240 vots
Els Reials Col·legis 238 vots
La Banda Municipal de Música 217 vots
El Museu de Tortosa i les edificacions modernistes. 204 vots
És a partir d’aquests set tresors que podem endinsar-nos per la ciutat i passejar per bona part del seu traçat urbà comprenent la ciutat i el seu creixement urbanístic.
Iniciem la visita un dels punts més alts de la ciutat i un dels primers en ser poblats, el Castell de la Suda actualment Parador Nacional. Des de el Castell de la Suda podem observar la ciutat, el riu, els Ports i part del sistema de muralles i fortificacions que durant anys foren claus per la defensa de la ciutat. Baixant del Castell deixem a mà esquerra les avançades de Sant Joan, i ens endinsem al nucli antic baixant per la Costa del Castell, carrer que voreja per la part sud el Castell de la Suda i ens du fins els Reials Col·legis.
El conjunt dels tres edificis, ens permeten observar la singularitat de l’arquitectura renaixentista a la vegada que evoca un moment històric clau per la ciutat de Tortosa. Dins d’un dels edificis dels Reials Col·legis, l’església de Sant Domènec, hi ha el centre d’interpretació de la Festa de Renaixement, el tercer dels tresors que podem observar de la nostra ruta.
Seguim pel carrer Sant Domènec arribem a la plaça dels Estudis i seguim pel carrer de la Mercè, on podem observar dos dels representants de l’arquitectura contemporània de Tortosa, la Biblioteca Marcel·lí Domingo i el Palau de Justícia. Al final de carrer arribem a la plaça de la Cinta i a mà esquerra Portal del Romeu.
El Portal del Romeu, una de les antigues portes de la ciutat emmurallada, era també l’entrada a la ciutat si seguies el Camí de Sant Jaume; avui és l’entrada a un viatge cap a la Tortosa del Renaixement. Cada juliol les portes del Portal del Romeu ens diuen quan comença i quan acaba un dels moments claus en el calendari festiu de la ciutat, la Festa del Renaixement.
Seguim el recorregut en direcció a la Catedral de Santa Maria. Des de la plaça estant, podem observar la façana barroca de la Porta de l’Olivera entrada pel claustre a la Catedral, encarem el carreró dels Capellans per voltar la Catedral per darrera de l’absis. La singularitat arquitectònica del gòtic, evident en l’absis, queda endarrere mentre baixem per la Costa dels Capellans que ens du a la façana principal on apreciem les característiques del barroc en el seu màxim esplendor.
Des de la porta de la Catedral es fa present l’omnipresència del riu que apareix entre el bosc de ribera. Continuem per la Costa dels Capellans direcció al riu, fins la rambla de Felip Pedrell. Des d’aquest carrer, que pren el nom en honor al músic i compositor tortosí, podem observar l’edifici modernista i antic escorxador avui seu del Museu de Tortosa, obra de l’arquitecte Pau Monguió. Ens apropem entrem i podem aprofitar per visitar-lo. Si passegem entre les seves naus podrem identificar els trets propis del modernisme a la vegada que podem jugar a reconèixer els originals usos de cada una de les naus, només cal veure l’animal que té a dalt la teulada representat.
Dalt de la teulada s’identifica un dels elements que s’han utilitzat en la creació de la imatge de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021. La cresteria s’ha pres com a referent, partint d'una d'aquestes crestes, repartides per totes les teulades dels diferents pavellons d'aquest excepcional edifici modernista, s'ha dissenyat l'imagotip (la part només gràfica de la marca), disposat en forma de calidoscopi, morfologia que busca dotar de dinàmica el resultat final, així com, conceptualment, suggerir la idea de la versatilitat de l'oferta patrimonial i cultural de Tortosa.
Sortim del Museu i tirem endarrere el mateix carrer per on veníem fins arribar al riu, un dels 7 tresors. Caminem pel seu passeig mentre observem la històrica façana fluvial de la ciutat. El Palau del Bisbe, la casa de la Diputació General (llavor de la Generalitat de Catalunya), la pilastra de pedra al mig del riu, del desaparegut Pont de la Cinta, el Pont de l’Estat i arribem a l’embarcador, situat al davant del Mercat. A la plaça Barcelona podem refrescar-nos abans d’encarar l’últim tram del camí, mentre observem la majestuositat de l’edifici del mercat.
A l’embarcador, el llaüt Lo Sirgador ofereix viatges fluvials en record d’aquest passat navegable on mercaderies i persones arribaven fins a Mequinensa pel riu, com ens narra Jesús Montcada en la seva obra «Camí de Sirga». Un riu que ha sigut clau en el desenvolupament de la ciutat i el territori tant com a via de comunicació o com a frontera en els contextos bèl·lics.
Seguim el camí per la vora del riu, aprofitem i ens fem unes fotografies al Photocall on podem llegir Tortosa i de fons tenim l’antic pon del tren, el pont Roig, avui inici de la via verda fins la Val de Zafán.
Deixem el passeig del riu i ens endinsem al Parc Teodor Gonzàlez. Podem llegir l'homenatge al poeta Gerard Vergés al costat de la Llotja, avui Casa dels Gegants, i creuarem el parc de nord a sud pel passeig central dels plataners. En sortir del parc prenem el carrer Sant Enric d’Ossó i a la cantonada amb el carrer Vergés Paulí ens trobem amb la Casa de la Música, seu de la Banda Municipal de Música de Tortosa i de l’Escola municipal de Música. Connectant amb el Qr que trobareu davant de l’edifici podeu escoltar la interpretació per part de la Banda Municipal de Música de Tortosa del que des de 2019 és l’himne oficial de la ciutat, el pasdoble «Tortosa».
Arribem a l’últim tram de la ruta que ens ha de dur fins l’extrem de la ciutat, al peu del pont del Mil·lenari. Referent de la enginyeria civil contemporània, va inaugurar-se al 1988 i té la singularitat de ser la major estructura hiperestàtica de l’estat amb una longitud total de 384 metres dels quals 180 m són estructura suspesa entre els pilars del pont.
Des del mateix carrer Vergés Pauli anem fins el passeig Joan Moreira que el seguim recte fins el carrer Mossèn Manyà al peu del pont. Direcció de nou a la ribera del riu ens trobem, dins d’un dels pilars del mateix pont el que és la seu de l’entitat Amics i amigues de l’Ebre i el Museu de l’Ebre. Aquest museu uns dels referents culturals i artístics de la ciutat és l'últim punt de la ruta i on podeu estar una estona visitant les diferents exposicions que ens ofereix.
Tornarem cap al centre de la ciutat seguint el passeig de la Ribera, entre l’ombra de la vegetació i algun banc on descansar, acabarem la ruta de 7 dels tresors del patrimoni cultural de Tortosa.
