Descripció
La famosa làpida trilingüe, escrita en tres traduccions paral·leles, grec, llatí i hebreu, datada al segle VI i que pertany a la sepultura de Meliosa, una jove jueva, apunta als albors de l’assentament de la comunitat jueva a Tortosa. Aquest element epigràfic és la prova que els jueus eren presents a la ciutat des de temps molt antics. Després que la ciutat fou conquerida per Ramon Berenguer IV, el 1148, el comte va fer donació de les antigues drassanes àrabs a la comunitat jueva per a la construcció de 60 vivendes. Així naix l'anomenat Call vell. Aquesta és la primera notícia que tenim d'un call o barri habitat exclusivament per jueus a Tortosa. Més tard, a inicis del segle XIII, es construeix el Call nou. El call ha conservat gairebé intacta, i fins a l'actualitat, l'estructura dels carrers i alguns dels seus topònims. El call jueu de Tortosa permet fer una ruta breu i engrescadora que ens endinsarà en els carrerons blancs i estrets i viatjarem en el temps.
La Sinagoga. La primera parada de la nostra ruta pel call jueu de Tortosa pot ser l’emplaçament on hi havia l’antiga sinagoga. Pel call anirem trobant panells informatius i uns petits mapes que ens ajudaran a situar-nos i a trobar el següent punt. L'existència d'una sinagoga està documentada des de principis del segle XIV. La sinagoga o temple dels jueus, era un lloc dedicat a l'oració i a cerimònies religioses. Vora les sinagogues hi havia, també, banys en què es duien a terme rituals de purificació. Tot seguit, si seguim pel carrer de Jerusalem, trobarem a la vora la Carnisseria jueva.
La Carnisseria jueva. En aquesta mateixa cantonada, però ja al carrer d'en Fortó, es localitza també la carnisseria jueva. Pertanyent a la família cristiana dels Sentmenat i subarrendada pels jueus, la carnisseria depenia de l'aljama o govern comunitari, que establia els mecanismes necessaris perquè la carn consumida fora purificada o casher.
El forn dels jueus. Ja al segle XVII, i conegut com el Forn del Senyor Rei, estava situat encara al cap del carrer d'en Fortó. L'aljama tenia institucions i establiments bàsics de funcionament i un d’aquest era el forn dels jueus, on elaboraven el pa sense llevat. El forn suposava una font d'ingressos important per a la ciutat. La família dels Montcada i l'Ordre del Temple es van beneficiar durant l'edat mitjana del cobrament de rèdits per la cocció del pa en el forn dels jueus.
La terrisseria. Si tombem cap al Carrer Major de Remolins podrem conèixer l’espai on hi havia la terrisseria. L’activitat terrissera de tradició àrab es remunta a la baixa edat mitjana i es desenvolupa al barri de Remolins durant el final del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Dedicada a la producció d'envasos ceràmics per a l'ús domèstic i agrícola, l'edifici acomplia, també, les funcions d'habitatge. A la planta baixa, i més concretament al pati, es conserva el forn de ceràmica de planta circular. Si seguim pel mateix carrer trobarem l’edifici anomenat sinagoga o Casa de Sant Jordi.
Sinagoga o Casa de Sant Jordi. L'edifici, conegut popularment com la Sinagoga, és d'origen medieval. Va ser construït al segle XIV amb la funció d'hospital. A partir del segle XVIII es va convertir en caserna de cavalleria i va passar a ser conegut amb el nom de Quarter del Príncep o de Remolins. Arribats a aquest punt, trobarem tot seguit el basament de les muralles del segle XIV
El Basament de les muralles del segle XIV. Les reestructuracions urbanístiques, amb la construcció dels eixamples durant el segle XIX, porten com a conseqüència l'enderrocament del tram de muralla que anava de la Torre del Cèlio o Grossa de Vimpeçol fins a la Torre de Vimpeçol de Ribarech o rodona, que estava situada vora el riu. D'aquest pany de muralla encara se'n pot resseguir la traça paral·lela al Barranc del Cèlio. El portal del Vimpeçol, que estava situat al cap del carrer Major de Remolins, era un dels accessos principals de la ciutat, ja que la comunicava amb els nuclis de població del marge esquerre del riu i era la sortida al camí Reial direcció a Saragossa.
Torre del Célio. Aquest sector de fortificació s'estén per la banda nord est del recinte emmurallat de la ciutat, on se situa el barri de Remolins, i actualment conserva sense variacions el seu traçat i una bona extensió del pas de ronda. La major part del tram correspon a llenç de muralla, a excepció de les torres fortificades en ambdós extrems, al peu del barranc. D’una banda, l’anomenada Torre del Célio o Gran, i de l’altra, en la part elevada, les restes de dues torres quadrades que han quedat integrades en l'estructura de les avançades de Sant Joan, a les quals s'adossa. Des de les muralles podem arribar ràpidament cap a l’entranyable portal dels jueus.
Portal dels jueus. Situat al bell mig del traçat de la muralla medieval del segle XIV que tancava el Call, la porta donava pas al fossar o cementiri jueu i als horts situats extramurs. El portal era una sortida secundària o alternativa que, en temps de grans avingudes de l'Ebre, tenia la missió de facilitar la sortida fora de les muralles per l'anomenat camí vell. Després de veure el Portal dels jueus podem retrocedir lleument i endinsar-nos en el carrer de la Vilanova.
Carrer de la Vilanova. L'estructura laberíntica del call es trenca en aquest carrer, que destaca per la singularitat del traçat rectilini i per l'amplada. La construcció està documentada a inicis del segle XV, quan s'enderroquen cases i albergs per a donar-hi l'aspecte i l'estructura actuals.
Finalment, podem concloure la nostra ruta pel Call Jueu de Tortosa a la bonica plaça de la Figuereta, que conserva un antic pou al centre d’un espai pur i ple de pau.
