El modernisme

A Tortosa el modernisme va tenir un pes destacat, amb dos arquitectes clau al capdavant, Pau Monguió i Joan Abril, que portarien la ciutat a principis del segle XX a un nou despertar arquitectònic, social i tecnològic. A finals del segle XIX, amb l'enderrocament de diversos trams de muralles, neixen els eixamples. En aquest moment, les famílies burgeses, algunes lligades a les indústries més importants per a l'economia de la ciutat, s'hi construeixen cases.



Podem iniciar la ruta al Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les Terres de l'Ebre, ubicat a l’antic Escorxador municipal. Veurem un imponent edifici format per una estructura de diversos pavellons construït i ornamentat amb maó, ceràmica i teula vidriada. És un edifici modernista de l'arquitecte Pau Monguió que va ser construït entre 1906 i 1908 sobre terrenys guanyats a l'Ebre. Es tracta d’una obra original que sempre sobta el visitant. A dins, hi trobarem l’Oficina de Turisme i el Museu de Tortosa, amb una exposició permanent on s'explica la història de Tortosa i el seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat i amb les peces més representatives de cada període històric.

Tot seguit, ben a prop, si caminem tenint el riu a la dreta cap a la Catedral, a l’esquerra veurem un altre edifici destacat, el Palau Montagut.

 

Palau Montagut. El conjunt d’aquest palau inclou el portal de Tamarit , una de les portes medievals de Tortosa i pel qual van passar un a un tots els blocs petris per fer la Catedral. Sobre la porta principal, i treballat amb pedra, veurem l’escut dels Montagut. L’edifici destaca per la seua torre circular, però sobretot, pel vistós sostre de ceràmica en forma de con que la corona. Actualment és la seu de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre.

Si voltegem la Catedral per la plaça de l’Absis, arribarem a la plaça de la Cinta. Ja en començar a atansar-nos veurem un imponent i elegantíssim edifici.



Casa Grego. A la plaça de la Cinta i al Portal del Romeu, s’alça aquesta elegant casa modernista que s’allunya de la decoració geomètrica, per mostrar formes més arrodonides i sinuoses, amb un dinamisme molt propi del modernisme. L'ús d'esgrafiats de temàtica naturalista i l’arc en forma de lletra omega de l'entrada principal també són molt característics d’aquest estil. Aquest edifici també és obra de Pau Montguió.

A continuació podem deixar-nos endur per l’encant del nucli antic de Tortosa, creuar per l’entranyable Portal del Romeu i travessar la plaça dels Dolors en direcció al carrer Montcada, un carrer estret però que fou una via importantíssima ,dècades endarrere, i de les més antigues.



Palau Climent. Si aixequem la vista veurem un petit palau amb un mirador cantoner de fusta que dóna una singularitat especial a l’edifici. La façana principal, esgrafiada amb decoració vegetal, fa ressaltar les balconades que llueixen boniques baranes de ferro forjat. Podem aprofitar que ens trobem aquí per passejar per aquest carrer, on es troben nombroses delegacions i bona part de l’administració de la ciutat.

A continuació podem seguir tot recte per dirigir-nos cap al carrer Sant Blai, on podrem trobar desenes de botigues i comerços on complementar la nostra visita a Tortosa. Si enfilem el carrer Sant Blai cap al carrer Cervantes, just on acaba un carrer i comença l’altre trobarem dos edificis destacadíssims del modernisme de Tortosa.



Casa Matheu. A un costat veurem la Casa Matheu, obra també de l'arquitecte Pau Monguió. L’edifici concentra la decoració vegetal majoritàriament al xamfrà, vorejant les obertures, i en el mirador, on destaca el vitrall emplomat i preciós. Així mateix té un gran protagonisme la tribuna, decorada amb motius d'inspiració vegetals. Al voltant de la casa Matheu trobarem diversos establiments de restauració on aturar-nos a descansar o a refrescar-nos ,si així ho desitgem. Si és al vespre i fa bon temps, podrem gaudir, simplement, de la gran ambientació que es genera en aquest punt de la ciutat.

Casa Brunet. A l’altre costat de la Casa Matheu trobarem la imponent Casa Brunet, situada al carrer Cervantes. Actualment és la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. De formes barroquitzants, l'edifici trenca la contundència i el pes del seu volum amb la decoració de les pilastres i els frontons que, amb les motllures i la cornisa superior, li aporten dinamisme.

El carrer Cervantes és un altre vial destacat de l’eixample de la ciutat. Hi trobarem nombrosos comerços i una gran activitat al voltant, així com forns, establiments i gelateries on reprendre les forces. Si seguim per aquest carrer i enfilem cap al carrer Ramon Berenguer IV ens toparem amb una altra casa magnífica de la ciutat, la Casa Bau.



Casa Bau. L'edifici es vesteix amb una façana principal ordenada per una estricta simetria central, on una tribuna pètria i goticista decorada amb pinacles i gàrgoles resol l'aspecte representatiu que la burgesia buscava en el Modernisme. Actualment és la seu del Col·legi d’Arquitectes de les Terres de l’Ebre i del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre.

Arribats a aquest punt no convé seguir enfilant aquest carrer, sinó retrocedir sobre el mateix, cap a la plaça Alfons XII.

Clínica Sabate. L'edifici de l'antiga clínica és una de les construccions més singulars de la ciutat. Presenta una marcada influència oriental en els motius decoratius egipcis que li donen un caràcter únic i la porta d'accés és flanquejada per dues esfinx pètries. L’edifici es troba situat al bell mig de la plaça Alfons XII, el rovell de l’ou de la ciutat.

Descendint cap a l’avinguda Generalitat veurem de seguida l’imponent edifici del Mercat Municipal. A més de contemplar-lo des de fora, podem entrar-hi per gaudir dels productes frescos i de proximitat que s’hi ofereixen, ja que n’hi ha una potent varietat.



Mercat Municipal. Fou construït a l'antiga llera del riu Ebre, entre els anys 1884 i 1887. És una peça de gran interès dins de l'arquitectura eclèctica catalana. L'estructura metàl·lica que suporta la coberta del mercat municipal, fou dissenyada per Joan Torras i Guardiola, qui va rebre el nom de “l'Eiffel Català”. Tradicionalment, s'ha atribuït l'autoria d'aquest projecte a Joan Abril i Guanyabens, tot i que se n'encarregà com a arquitecte municipal només durant una de les fases d'execució.

Finalment, podem acabar la nostra ruta modernista al parc municipal de la ciutat.

 

El Parc Municipal i la Llotja

El Parc municipal és un gran pulmó urbà des de l'època modernista i acull actualment la Llotja. El parc, anomenat Teodor Gonzàlez, porta el nom de qui fou el promotor del projecte conjuntament amb l'arquitecte municipal Joan Abril, qui el dissenyà dins de la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes. Actualment el parc presenta sectors d'enjardinament geomètric amb l'ús de parterres, típics dels jardins francesos. La gran avinguda de plàtans, mitjançant petits passejos, deixa lloc a una zona amb tractament modernista. L'escalinata, bastida l’any 1921 per Pau Monguió pertany a un modernisme ple i tardà. Cal esmentar la gran varietat botànica que presenta la seua vegetació. A més de les espècies autòctones, en trobarem exemples d'altres més exòtiques com el cedre del Líban, de Síria i la Turquia oriental, magnolieres originaries del nord d'Amèrica o la tuia, entre d'altres, provinent del Japó, Manxúria i Corea.



Actualment el parc municipal acull la Llotja. L’ajuntament emprengué la construcció de la Llotja al 1368 a la plaça que hi havia a la Rambla, junt al Riu Ebre. Feia en la seua època funcions comercials com a centre de contractació i dipòsit de mercaderies. Després dels nombrosos atzars històrics que li causaren diverses destrosses, i de servir l’any 1848 de magatzem de material militar, fou a punt de ser destruïda quan, per acord de l’ajuntament, es començà a demolir el setembre de 1932. El parc acull a la banda nord-est la seua part restant, el “porxo del blat”, que fou traslladat i reedificat pedra a pedra per la Generalitat de Catalunya, fins reconstruir-lo exactament. A dins es poden veure els gegants de la ciutat i el bestiari festiu.