La Tortosa del Renaixement

El passat esplendorós de Tortosa concentra la seua major transcendència durant el segle XVI. És en aquest segle que la ciutat viurà un moment d’efervescència cultural i humanista i d’esplendor econòmic i social. La situació geogràfica privilegiada del lloc d’assentament de la ciutat i fertilitat de la vall de l’Ebre, que descriu Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, ha determinat l’economia i la riquesa de la ciutat al llarg de la història. La Tortosa del segle XVI esdevé el centre cultural i artístic més rellevant de la Catalunya del Renaixement. Fins i tot el dibuixant paisatgístic flamenc Anton Van den Wyngaerde va detallar Tortosa en una curiosa vista panoràmica de 1563. L’estil renaixentista no és estrictament català i n’hi ha poques representacions a Catalunya;en canvi, aquest estil a Tortosa va gaudir d’una màxima vitalitat. Hi ha dos grans estendards que la fan especialment destacada, un de literari, amb l’obra de Cristòfor Despuig, i un altre d’arquitectònic, amb el conjunt dels Reials Col·legis, un exemple únic i encisador a Catalunya.



Començarem aquesta ruta al conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis, que constitueix l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. El conjunt arquitectònic conegut amb el nom de Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos, està format per tres edificacions: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Domènec i de Sant Jordi, i l’església de Sant Domènec. Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un col·legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d’un altre col·legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l’embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art.



Podem concloure la ruta tornant pel carrer Croera per conèixer el Palau Episcopal i la Catedral de Santa Maria. La seu acull una sèrie d’elements arquitectònics i mobles que tenen un caràcter d’especial importància dintre del context artístic de la Catalunya de l’època del Renaixement, com la Capella del Nom de Jesús, el reliquiari de Sant Eulali, la capella dels Boteller, l'antiga reixa de l'altar major i el magnífic Cadirat del Cor, de Cristóbal de Salamanca, que actualment es conserva a l'antic dormitori dels canonges.



Comencem



Si accedim al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, a les poques passes ens sobrevindrà una forta emoció en contemplar el claustre. Aquest pati és únic al país, i té representats els bustos dels reis de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV. Podem accedir al primer pis per observar tots els detalls encisadors d’aquesta magnífica obra d’art. Avui, és la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

 

Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec



Tot seguit podem entrar al Col·legi de Sant Domènec i Sant Jordi, actual seu de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa. Dedicat en els seus orígens a l'estudi de la teologia, després de l'exclaustració de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la guerra civil. També destaca el seu pati.

Església de Sant Domènec - CIFREN



Va ser construïda amb posterioritat als edificis abans citats. És d'una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser escapçades al segle XIX. El portal està coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Izquierdo. A l'interior de l'església, davant del presbiteri, hi trobem les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundació i construcció dels Reials Col·legis. Presidint la nau central hi trobem el sorprenent armari de l'antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simbòlic que ens remet als orígens de l'arxiu municipal, així com la decoració interior amb l'escut de Tortosa i la presència de l'Àngel Custodi, patró de la ciutat. Encastada al mur interior de l'actual sortida cap a la Plaça Mossèn Sol hi trobem la portalada de l'estudi de l'antic ajuntament, corresponent a l'edifici bastit al segle XVI al carrer Ciutat, que va ser enderrocat el 1915. Actualment l’església és el Centre d'Interpretació del Renaixement, que divulga al llarg de tot l’any, i de manera continuada la Festa del Renaixement, la història i el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest període. És un punt de trobada i d’informació per als visitants. Tot seguit podem retrocedir pel carrer Sant Domènec fins arribar a la plaça dels Estudis. Allí emprendrem el carrer de la Mercè fins la plaça de la Cinta, on podrem observar la important obra de la plaça de l’Absis de la Catedral i un dels racons més típics i entranyables de Tortosa, el Portal del Romeu, entrada i sortida al Camí de Sant Jaume de l’Ebre.

Palau Despuig



Seguim pel carrer de la Rosa on trobem dos dels palaus gòtics que la ciutat conserva: el palau Despuig i el palau Oriol. Inicialment tots dos formaven part d’un mateix edifici, que varen construir la família Despuig en un solar de la seva propietat durant l’època medieval, i que posteriorment durant el segle XVI es reformen. Actualment els edificis son seu del Conservatori de Música de la Diputació. El palau Despuig conserva bona part de la seva estructura i el pati interior amb escala volada i galeria d’arcs al que s’accedeix a través d’un portal que conserva l’enteixinat policromat. Més enlla trobem el Palau Campmany un edifici historicista del segle XIX, que recorda l’estetica dels palaus renaixentistes italians. Si girem pel carrer Oliver, i després a la dreta pel carrer ciutat, ens trobarem el Palau Oliver de Boteller, avui seu del delegació territorial del Departament de Cultura de la Generalitat, pertanyia a una de les principals nissagues comercials de la ciutat. El palau, que es construeix en època medieval, es remodelat en el segle XVI conservant la façana i alguns elements de l’entrada. Tot i que en un principi va foramr part de la façana fluvial, als anys seixanta fou traslladat a l'espai en el què antigament estava situada la Casa de la Vila i la Taula de canvis (que podríem dir que era com el banc de la ciutat). D’aquí els noms dels dos carrers que flanquegen el palau, el carrer Ciutat i el carrer Canvis. Va allotjar Felip II en la seva vista a Tortosa l'any 1585.

Casa de la Diputació del General



Si prenem el carrer Taules Velles, en direcció cap al riu, trobarem un altre edifici renaixentista de Tortosa, el Palau de la Diputació del General. Està situat de cara al riu i al costat d’on estava l’antic Pont de Barques, per tal de poder cobrar els impostos de les mercaderies que baixaven per l’Ebre. Es tracta d’un edifici senyorial, ja que el de Tortosa fou el primer dels palaus de la Generalitat que es van construir fora de Barcelona. Va ser construït al final del segle XVI amb, com tants d’altres edificis principals tortosins, pedra de Flix. Posteriorment, aquí va tenir el seu laboratori, al segle XIX, el bacteriòleg corberà Dr. Jaume Ferran i Clua. Seguint pel carrer Dr. Ferran arribem al riu on actualment hi ha el monument a la Batalla de l’Ebre, aquest es disposa damunt del pilar que suportava un dels ponts que unia la ciutat amb el barri de Ferreries durant el segle XIX i que va ser destruït durant la guerra i que va va ser construït en substitució del Pont de Barques L'antic pont de barques no era sinó una plataforma de fusta que es recolzava sobre una filera de barques. El pont era una estudiada obra d’enginyeria que tenia un pas central per a carros i mercaderies i dues passarel·les laterals amb baranes per al pas de vianants. La construcció estava preparada per salvar les crescudes del cabdal del riu amb un sistema de dues rampes als extrems que s'inclinaven més o menys segons el nivell de l’aigua del riu, i es replegava a la banda de la ciutat en moments de riuades o perill per la ciutat, com guerres.