Descripció

Ernest Hemingway (1899-1961) és un dels més cèlebres periodistes i escriptors nord-americans, Premi Pulitzer i Premi Nobel de Literatura. Durant la Guerra Civil espanyola treballà com a corresponsal de guerra i va ser propagandista de la causa republicana i un dels darrers cronistes en abandonar el terreny de la Batalla de l'Ebre. Arriba a Tortosa el 4 d'abril de 1938, procedent de Barcelona, per cobrir la defensa de la zona del Baix Ebre davant l'avançada de les tropes franquistes i escriu: “A les dues d'aquesta tarda, Tortosa era una ciutat quasi demolida, evacuada per la població civil i sense cap soldat. Vint-i-quatre quilòmetres més amunt es lluitava aferrissadament per protegir Tortosa, l'objectiu feixista en la seva avançada cap al mar”. La seua darrera crònica serà el 18 d'abril de 1938. Es troba prop d'Amposta amagat rere un camp de cebes contigu a la carretera de Tortosa. Escriu: “El Delta de l'Ebre té una terra bona i rica i ,on creixen les cebes, demà hi haurà una batalla”.



Refugi n.4. Podem començar aquesta ruta a l’entrada del refugi antiaeri número 4, on diverses empreses de guiatges ofereixen visites guiades. Es tracta d’un dels més de vint refugis construïts a Tortosa per protegir la població civil dels bombardejos aeris. El refugi número 4, construït sota el talús del barri del Garrofer, es va costejar amb fons públics i comunicava amb un altre refugi situat al final del carrer Teodor Gonzàlez. Amb una capacitat per a 400 persones era el major refugi de Tortosa. Es tracta d'un sistema de galeries d'un metre d'ample per dos d'alçada, excavades en terreny argilós i còdol arrodonit, amb paviment de terra, i que han estat revestides amb maons i formigó. La seua visita és molt recomanable, ja que reprodueix molt bé l’experiència de poder estar a l’interior mentre, a fora, les bombes cauen.

 

Plaça dels Banys. Ben a prop podem arribar a la plaça dels Banys, un dels pocs espais urbans que resten de l'antic barri de Pescadors de Tortosa, completament destruït per l'aviació italiana. La història del barri de Pescadors es remunta als orígens portuaris i mercantils de la ciutat. Els trimotors Savoia-Marchetti S-79 i S-81 del cos de l’Aviazione Legionaria delle Baleari, juntament amb els hidroavions alemanys Heinkel He-59 de la Legió Còndor, van ser els avions utilitzats per a bombardejar Tortosa. Els objectius perseguits per l’aviació eren els ponts, l’estació de ferrocarril, la central elèctrica i els tallers dedicats a la indústria de guerra, situats principalment a Ferreries. Les zones més castigades seran els barris de Pescadors i de Ferreries, els voltants de l’estació i els ponts. Entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, Tortosa va patir 77 atacs aeris, que van causar 92 morts i desenes de persones ferides. L'atac més destructiu va ser el 15 d’abril de 1938, Divendres Sant, quan la ciutat va rebre 12 atacs aeris, que van amollar més de 54 tones de bombes.

La crònica d'Ernest Hemingway “Bombing of Tortosa” ha esdevingut un dels textos més emblemàtics de la seva cobertura sobre la Guerra Civil espanyola: “Damunt dels nostres caps, al cel alt i sense núvols, flota rere flota de bombarders volava amb estrèpit sobre Tortosa. Quan van deixar caure el sobtat fragor de les seves càrregues, la petita ciutat a la vora de l’Ebre va desaparèixer en un creixent núvol de pols groga. La pols no va arribar a posar-se, ja que van acudir més bombarders i, finalment va surar com una boira groguenca sobre tota la vall de l’Ebre”. Al vespre d'aquest dia, Hemingway farà una reflexió terrible: “Hi havia moltes raons per deixar Tortosa i dirigir-se a Barcelona, incloent-hi la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat”.



Plaça de la República.  Ens podem apropar tot seguit a la plaça Alfons XII, que com altres carrers i places canvià de nom durant el període de la Segona República i va passar a anomenar-se plaça de la República. Actualment és el rovell del centre de Tortosa i podrem veure majestuoses cases al seu voltant. Amb els bombardejos, molts tortosins van refugiar-se als ravals, als disseminats o als masets de muntanya.

 

Mercat Municipal.  El mercat també fou afectat pels bombardejos i durant la reconstrucció va perdre part dels elements decoratius de la façana. El mercat simbolitza les dificultats per avituallar la ciutat. El novembre de 1936 arriben prop de dos mil refugiats procedents de Pozoblanco (Còrdova), Toledo i els voltants de Madrid i les autoritats estableixen un preu reglamentari de venda per a les mercaderies i l'obligació d'obtenir autoritzacions per treure queviures de la ciutat.



La ciutat, una gran trinxera  El mercat es troba a la vora del riu, un riu que va ser frontera entre un bàndol i l’altre. Les tropes franquistes ocupen Ferreries, el barri a la riba dreta del riu, el 18 d'abril de 1938 i l'exèrcit republicà resta a la riba esquerra. L’Ebre separa els dos exèrcits i la ciutat esdevé front de guerra durant nou mesos. El patrimoni arquitectònic també va patir els estralls de la guerra com ho testimonien les restes de la plaça dels Dolors. Tot i que una part del ric patrimoni artístic tortosí havia estat cremat i saquejat al principi de la guerra, en evacuar-se la ciutat, el gruix del Tresor de la Catedral i els arxius van ser portats a Barcelona. Tanmateix, el Tresor de la Catedral, un lot de 27 peces d’or i argent, entre les quals destaquen el reliquiari major de la Verge de la Cinta (1619) o el calze del Papa Luna (segle XIV) no retornarà a Tortosa un cop acabada la guerra. Sembla que fou traslladat a França durant la retirada i d'allí embarcat a Mèxic per ajudar al manteniment dels exiliats republicans.



Els ponts volats La ciutat disposava de tres ponts sobre el riu Ebre: el pont del ferrocarril, el pont de l'Estat i el pont de la Cinta. Aquest darrer pont no es va reconstruir un cop acabada la guerra i, actualment, la seva pilastra central serveix de peanya al monument erigit per Franco el 1966 per recordar els morts durant la Batalla de l’Ebre. Els ponts eren el principal objectiu dels bombardejos aeris. Podem aturar-nos un moment a imaginar-nos aquells instants d’horror enmig d’aquesta ciutat, a banda i banda del riu.



Els italians a Ferreries Si creuem el riu arribarem al barri de Ferreries, el barri que albergava les indústries militaritzades, com la foneria Sales, traslladada a Vic juntament amb els seus treballadors per evitar ser destruïda pels bombardejos. El campanar de l'església del Roser, d'estil neoromànic i que va ser utilitzat per situar-hi metralladores, en ser reconstruït perdrà 12 metres d'alçada. Les tropes franquistes ocupen la riba esquerra de Tortosa el 13 de gener de 1939.

 



El retorn Podem tornar a la banda del riu i arribar a la plaça de l'Àngel, un dels centres neuràlgics de Tortosa, on hi havia originàriament la font gòtica que ara es troba adossada al Palau Oliver de Boteller situat al carrer del Doctor Ferran. La població, fins aleshores refugiada a les muntanyes, torna a la ciutat. Molts es trobaran les cases inhabitables i els seus béns saquejats. Però no tots tornen. Alguns perquè ho havien perdut tot i altres a causa a la repressió i de l'exili. A Tortosa, l'alcalde Josep Rodríguez, el regidor i jutge municipal Francesc Cabanes, el metge i regidor Primitiu Sabaté, el periodista Sebastià Campos Terré, entre d'altres, van ser condemnats a mort i afusellats després d'un consell de guerra sumaríssim



La reconstrucció  Podem concloure aquesta ruta a la plaça Espanya, l’indret que concentra el nucli administratiu amb els edificis de l'Ajuntament, Correus i Telefònica. És un espai on s'evidencia la tasca i l'estil de la reconstrucció de la ciutat després de la guerra. L’estat de Tortosa era catastròfic. Al voltant de 3.000 edificis, dels 4.000 amb què comptava el casc urbà, presentaven algun tipus de destrucció. Entre els edificis nobles, excepte els Reials Col·legis, indret que va servir a l'inici de la Guerra civil per recloure els ciutadans de dretes a l'espera de ser ajusticiats, cap edifici es va salvar dels bombardejos. La Dirección General de Regiones Devastadas va ser l’ens creat per la nova administració franquista per reconstruir les poblacions i les infraestructures afectades per la guerra. La tasca de reconstrucció física de la ciutat es perllongarà fins a les acaballes dels anys 1950. Però la superació del trauma viscut per la població trigarà més a aconseguir-se.